HAIKÚS D’ALUMNES DEL TALLER DE LECTURA I ESCRIPTURA
Un cop l’ampolla
fou riu avall llançada,
a lloc arriba.
De nit nevava.
La Tina acaronava
el bell Chivago.
El gos Aquil·les
captant la nit passava.
Que poc dormia!
L’Oriol queda
Amb l’ànima encongida
Quan sent la Rosa.
Com ho sabien
que el maquis es retira?
De bona tinta.
Riu que planeja.
Oh, corrent del Pamano
on s’hi descansa.
Rosa Vila
El tió ens caga
Un haikú ple de joia
D’amor curulla.
De mica en mica
t’he esguardat una estona
Mira que mira...
Les orenentes
guaita-les com voleien...
Ja és primavera!
.............................
Volen enlaire
versàtils, inestables.
Oh, quin miracle!
............................
Mes, re és perenne
i quan el fred ataca
desapareixen.
Nit estel·lada...
la ment fuig i navega
altra vegada!
..........................
La lluna plena
em fa l’ullet i... riuen
milers d’estrelles!
La nua terra
acull els vostres cossos.
Botí de guerra.
Amors traumàtics
paraules confiscades:
Veus del Pamano!
Res és com sembla...
Som la fi o el principi?
Ningú em contesta!
Lluïsa Guardiola
El riu escolto
mentre la vida passa
i amb tu jo penso.
(Ventureta)
Què ho fa que plores?
No has vist quina alegria
ens porta el dia.
La meva mare
va teixir bonics somnis
amb fils trenquívols.
Del riu la fressa
Que plorava tranquil·la
ens atrapava.
dimarts, 5 de febrer de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
