Més haikús
Veus que s’escolten
lo riu Pamano canta
coral macabra.
Amors que maten
memòries que cremen
sang de venjança.
Dona de vidre
poruga veu que clama
fràgil t’apagues.
La claror blava
damunt les fredes pedres
orfes de vida.
Nega la vida
l’amor no hi té cabuda:
És una guerra.
La meva néta
encisa a qui la mira
és tan bonica!
Joel em mana:
carnaval disfressa toca.
Ell va de “xino”.
Francina
Mal tu no pensis
si tu em veus capficada
l’haikú m’espera.
Compta que compta
totes ja hem begut oli
això ens enganxa.
Elisenda
Pobre Fontelles!
Filleta somniada
ets una farsa.
Res no t’atura
ets dona, rica i maca.
El cor de marbre.
Compres un màrtir
mentida ben pagada,
mentida santa.
Valentí Targa,
rata de claveguera
ens fas basarda.
Mentider Jordi
traeixes la Tina,
poruc t’amagues.
Et volen morta,
ells t’han llevat la vida
els feies nosa.
Ha mort la Tina
tot el pamano et plora
ningú no canta.
Ànima noble,
ets l’home de les pedres
plores la Tina.
Francina
Estrofa del picapedrer, collita meva...
Blocs de pedra arrenglerats
a l'espera d’ ésser treballats
afinats, esmolats, escolpits
per una mà hàbil,
boteruda i rasposa
la del gran orfebre Serrallac,
qui els deixa preparats
per a ésser destinats a
omplir l'espai d'història
d'uns indrets atribolats.
HAIKúS
Contra qui sigui
contra Déu i tot, oncle
Déu em perdoni
La contemplava
amb mescla d'avidesa
enamorada
Finet bigoti
complement d'uniforme
dels falangistes
Sabates negres
amb sivella de plata
la delataven.
Moltes llegendes
acaben sota una llosa
fredes i soles
Buscava Iuri
solitari a na Tina
on era ella?
Pel riu Pamano
lliscava avall l'ampolla
amb el missatge
Els ulls del Iuri
avesats a la fosca
seguien a l'ombra
M. Cinta
dimarts, 11 de març del 2008
dimarts, 12 de febrer del 2008
Més haikús i L'ofici que més m'agrada
L’home de pedres
picapedrer i poeta
son nom és Pere
Carme Brangulí
Els ulls de coure
cor eixut vessant d’odi
aires de reina
Camisa blava
brut Goel mercenari
gran fill de puta
M. Carme Juan
Si tohom calla
si tothom tot ho oblida
l’ànima plora
Neu, fred i pena
si sents lo riu Pamano
adéu Torena!
Elisenda
Ai, Jordi i Tina
la felicitat busquen
potser la trobin
Carme Brangulí
En Cabré narra
la memòria nostra
de fratricides.
Josefina
Quan el cel miro
les galàxies ......
petita em sento
Maria
L’oblit no passa
algú que el fa reviure
l’ànima danya
Dolors
Les orenetes
pit blanc i vestit negre
bon temps ens porta.
Gina
Mentre els bons homes
esmolaven les dalles
el sol naixia
Gina
Crida silenci,
fes una remor dolça
l’esperit calma
Dolors
No m’adonava
que el temps sí que fugia
com una llebre
Magda
Unes estrelles
guien el Ventureta
el cel l’espera.
Josefina
El riu Pamano
Salta avall net i alegre
La pau retorna
Josefina
L’ofici que més m’agrada: el picapedrer, el marbrista Pere Serrallac
Quan t’avisin s’haurà acabat la festa
i tot sol escriuràs com si fos en paper
i picaràs fins fer parlar la pedra
la llosa que amagarà tot el que vam ser.
Elisenda
T’omple el taller de pols.
Cabells i pestanyes, saben bé el que vull dir.
Cal repolir la peça amb gran mestratge,
buscant la perfecció, que confirmi el teu llinatge.
......................................
Oh, que d’un tros de roc
tu en fas dolorosa poesia.
.........................................
Hi ha oficis que maten
oficis que enterren
Pica que picaràs
les pedres poliràs
En elles la memòria escriuràs
dels que enterraràs
per no ser oblidats.
Serrallac, l’home de les pedres,
sempre seràs i vida els donaràs.
Lourdes
I els picapedrers
mestres de cases, paletes,
en algun lloc, així els anomenen.
En el taller, mossegant pedra
amb les mans botides
deixen sa empremta.
A les finestres i portalades
graven noms i dates amb floridures,
per a la posteritat.
En el llindar del silenci,
sensibles en l’art de les tombes
són grans artífexs de làpides i lloses.
I en l’ombra de l’oblit,
el cisellador d’epitafis
perdura en l’anonimat.
............................................
En Pere Serrallac
és picapedrer
i té el cor de poeta.
les seves pedres són lleugeres
com coloms salvatges
que volen cap al cel.
El picapedrer
converteix en pols la pedra.
si el món pogués
convertir en pols
els odis, les guerres, les enveges.
Si féssim com ell, el món seria millor.
..............................................
Si l’ofici tens
De la pedra treballar
Picapedrer et diuen.
Quan la serra mossega
El marbre per aprimar-lo
Tot i convertint-lo
En biografia.
Somnies en el dia
En què l’avui serà demà
I el cel blau i lluent.
M Carme Juan
I encara en falta un...
És el picapedrer!
Oh, si el veiéssim com entalla les pedres
Per afermar les tombes
Tan riques per als rics,
Tan pobres per als pobres.
Amb les mans endurides,
Tot tendresa i amor,
Fa belles sepultures a humils i poderosos
Per cisellar l’enveja i soterrar la mort.
Ai, el picapedrer!
Creador de parules, amb l’ànima esculpides,
Fràgis precs que s’enlairen
Com aus sota sospita
Volant en llibertat!
Oh, bon picapedrer!
Són les veus del Pamano
Que al fons del riu udolen
I a dins del cor ressonen
Com punyents cps de maça,
Recordant antics somnis
I oblidant cruels records.
Lluïsa
L’ofici que més m’agrada (versions lliures)
I els teixidors? Amb els cabells i les celles plenes de borra
però gens atabalats pel trac trac dels telers,
miren com la llançadora atrafegada va encreueant els fils dels brocats
que potser vertiran... Ai, que ara s’han trencat els fils,
han d’aturar el teler
i se’ls ha estroncat la cançó
que potser teixien per la seva ................
Josefina
Hi ha oficis que t’omplen el cap
Sobretot te’l tornen quadrat
Números i més, i més, i més números!
Clar, ja es pot imaginar:
Comptable, compta que comptaràs
Quan al final quadraràs
I seràs feliç.
Lourdes
picapedrer i poeta
son nom és Pere
Carme Brangulí
Els ulls de coure
cor eixut vessant d’odi
aires de reina
Camisa blava
brut Goel mercenari
gran fill de puta
M. Carme Juan
Si tohom calla
si tothom tot ho oblida
l’ànima plora
Neu, fred i pena
si sents lo riu Pamano
adéu Torena!
Elisenda
Ai, Jordi i Tina
la felicitat busquen
potser la trobin
Carme Brangulí
En Cabré narra
la memòria nostra
de fratricides.
Josefina
Quan el cel miro
les galàxies ......
petita em sento
Maria
L’oblit no passa
algú que el fa reviure
l’ànima danya
Dolors
Les orenetes
pit blanc i vestit negre
bon temps ens porta.
Gina
Mentre els bons homes
esmolaven les dalles
el sol naixia
Gina
Crida silenci,
fes una remor dolça
l’esperit calma
Dolors
No m’adonava
que el temps sí que fugia
com una llebre
Magda
Unes estrelles
guien el Ventureta
el cel l’espera.
Josefina
El riu Pamano
Salta avall net i alegre
La pau retorna
Josefina
L’ofici que més m’agrada: el picapedrer, el marbrista Pere Serrallac
Quan t’avisin s’haurà acabat la festa
i tot sol escriuràs com si fos en paper
i picaràs fins fer parlar la pedra
la llosa que amagarà tot el que vam ser.
Elisenda
T’omple el taller de pols.
Cabells i pestanyes, saben bé el que vull dir.
Cal repolir la peça amb gran mestratge,
buscant la perfecció, que confirmi el teu llinatge.
......................................
Oh, que d’un tros de roc
tu en fas dolorosa poesia.
.........................................
Hi ha oficis que maten
oficis que enterren
Pica que picaràs
les pedres poliràs
En elles la memòria escriuràs
dels que enterraràs
per no ser oblidats.
Serrallac, l’home de les pedres,
sempre seràs i vida els donaràs.
Lourdes
I els picapedrers
mestres de cases, paletes,
en algun lloc, així els anomenen.
En el taller, mossegant pedra
amb les mans botides
deixen sa empremta.
A les finestres i portalades
graven noms i dates amb floridures,
per a la posteritat.
En el llindar del silenci,
sensibles en l’art de les tombes
són grans artífexs de làpides i lloses.
I en l’ombra de l’oblit,
el cisellador d’epitafis
perdura en l’anonimat.
............................................
En Pere Serrallac
és picapedrer
i té el cor de poeta.
les seves pedres són lleugeres
com coloms salvatges
que volen cap al cel.
El picapedrer
converteix en pols la pedra.
si el món pogués
convertir en pols
els odis, les guerres, les enveges.
Si féssim com ell, el món seria millor.
..............................................
Si l’ofici tens
De la pedra treballar
Picapedrer et diuen.
Quan la serra mossega
El marbre per aprimar-lo
Tot i convertint-lo
En biografia.
Somnies en el dia
En què l’avui serà demà
I el cel blau i lluent.
M Carme Juan
I encara en falta un...
És el picapedrer!
Oh, si el veiéssim com entalla les pedres
Per afermar les tombes
Tan riques per als rics,
Tan pobres per als pobres.
Amb les mans endurides,
Tot tendresa i amor,
Fa belles sepultures a humils i poderosos
Per cisellar l’enveja i soterrar la mort.
Ai, el picapedrer!
Creador de parules, amb l’ànima esculpides,
Fràgis precs que s’enlairen
Com aus sota sospita
Volant en llibertat!
Oh, bon picapedrer!
Són les veus del Pamano
Que al fons del riu udolen
I a dins del cor ressonen
Com punyents cps de maça,
Recordant antics somnis
I oblidant cruels records.
Lluïsa
L’ofici que més m’agrada (versions lliures)
I els teixidors? Amb els cabells i les celles plenes de borra
però gens atabalats pel trac trac dels telers,
miren com la llançadora atrafegada va encreueant els fils dels brocats
que potser vertiran... Ai, que ara s’han trencat els fils,
han d’aturar el teler
i se’ls ha estroncat la cançó
que potser teixien per la seva ................
Josefina
Hi ha oficis que t’omplen el cap
Sobretot te’l tornen quadrat
Números i més, i més, i més números!
Clar, ja es pot imaginar:
Comptable, compta que comptaràs
Quan al final quadraràs
I seràs feliç.
Lourdes
dimarts, 5 de febrer del 2008
Haikús d'alumnes del curs 2006-2007
HAIKÚS D’ALUMNES DEL TALLER DE LECTURA I ESCRIPTURA
Un cop l’ampolla
fou riu avall llançada,
a lloc arriba.
De nit nevava.
La Tina acaronava
el bell Chivago.
El gos Aquil·les
captant la nit passava.
Que poc dormia!
L’Oriol queda
Amb l’ànima encongida
Quan sent la Rosa.
Com ho sabien
que el maquis es retira?
De bona tinta.
Riu que planeja.
Oh, corrent del Pamano
on s’hi descansa.
Rosa Vila
El tió ens caga
Un haikú ple de joia
D’amor curulla.
De mica en mica
t’he esguardat una estona
Mira que mira...
Les orenentes
guaita-les com voleien...
Ja és primavera!
.............................
Volen enlaire
versàtils, inestables.
Oh, quin miracle!
............................
Mes, re és perenne
i quan el fred ataca
desapareixen.
Nit estel·lada...
la ment fuig i navega
altra vegada!
..........................
La lluna plena
em fa l’ullet i... riuen
milers d’estrelles!
La nua terra
acull els vostres cossos.
Botí de guerra.
Amors traumàtics
paraules confiscades:
Veus del Pamano!
Res és com sembla...
Som la fi o el principi?
Ningú em contesta!
Lluïsa Guardiola
El riu escolto
mentre la vida passa
i amb tu jo penso.
(Ventureta)
Què ho fa que plores?
No has vist quina alegria
ens porta el dia.
La meva mare
va teixir bonics somnis
amb fils trenquívols.
Del riu la fressa
Que plorava tranquil·la
ens atrapava.
Un cop l’ampolla
fou riu avall llançada,
a lloc arriba.
De nit nevava.
La Tina acaronava
el bell Chivago.
El gos Aquil·les
captant la nit passava.
Que poc dormia!
L’Oriol queda
Amb l’ànima encongida
Quan sent la Rosa.
Com ho sabien
que el maquis es retira?
De bona tinta.
Riu que planeja.
Oh, corrent del Pamano
on s’hi descansa.
Rosa Vila
El tió ens caga
Un haikú ple de joia
D’amor curulla.
De mica en mica
t’he esguardat una estona
Mira que mira...
Les orenentes
guaita-les com voleien...
Ja és primavera!
.............................
Volen enlaire
versàtils, inestables.
Oh, quin miracle!
............................
Mes, re és perenne
i quan el fred ataca
desapareixen.
Nit estel·lada...
la ment fuig i navega
altra vegada!
..........................
La lluna plena
em fa l’ullet i... riuen
milers d’estrelles!
La nua terra
acull els vostres cossos.
Botí de guerra.
Amors traumàtics
paraules confiscades:
Veus del Pamano!
Res és com sembla...
Som la fi o el principi?
Ningú em contesta!
Lluïsa Guardiola
El riu escolto
mentre la vida passa
i amb tu jo penso.
(Ventureta)
Què ho fa que plores?
No has vist quina alegria
ens porta el dia.
La meva mare
va teixir bonics somnis
amb fils trenquívols.
Del riu la fressa
Que plorava tranquil·la
ens atrapava.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
