dimarts, 11 de març del 2008

Més haikús

Veus que s’escolten
lo riu Pamano canta
coral macabra.

Amors que maten
memòries que cremen
sang de venjança.

Dona de vidre
poruga veu que clama
fràgil t’apagues.

La claror blava
damunt les fredes pedres
orfes de vida.

Nega la vida
l’amor no hi té cabuda:
És una guerra.

La meva néta
encisa a qui la mira
és tan bonica!

Joel em mana:
carnaval disfressa toca.
Ell va de “xino”.

Francina


Mal tu no pensis
si tu em veus capficada
l’haikú m’espera.

Compta que compta
totes ja hem begut oli
això ens enganxa.

Elisenda





Pobre Fontelles!
Filleta somniada
ets una farsa.

Res no t’atura
ets dona, rica i maca.
El cor de marbre.

Compres un màrtir
mentida ben pagada,
mentida santa.

Valentí Targa,
rata de claveguera
ens fas basarda.

Mentider Jordi
traeixes la Tina,
poruc t’amagues.

Et volen morta,
ells t’han llevat la vida
els feies nosa.

Ha mort la Tina
tot el pamano et plora
ningú no canta.

Ànima noble,
ets l’home de les pedres
plores la Tina.

Francina


Estrofa del picapedrer, collita meva...

Blocs de pedra arrenglerats
a l'espera d’ ésser treballats
afinats, esmolats, escolpits
per una mà hàbil,
boteruda i rasposa
la del gran orfebre Serrallac,
qui els deixa preparats
per a ésser destinats a
omplir l'espai d'història
d'uns indrets atribolats.


HAIKúS

Contra qui sigui
contra Déu i tot, oncle
Déu em perdoni


La contemplava
amb mescla d'avidesa
enamorada


Finet bigoti
complement d'uniforme
dels falangistes


Sabates negres
amb sivella de plata
la delataven.


Moltes llegendes
acaben sota una llosa
fredes i soles


Buscava Iuri
solitari a na Tina
on era ella?


Pel riu Pamano
lliscava avall l'ampolla
amb el missatge


Els ulls del Iuri
avesats a la fosca
seguien a l'ombra

M. Cinta