dimarts, 12 de febrer del 2008

Més haikús i L'ofici que més m'agrada

L’home de pedres
picapedrer i poeta
son nom és Pere

Carme Brangulí

Els ulls de coure
cor eixut vessant d’odi
aires de reina

Camisa blava
brut Goel mercenari
gran fill de puta

M. Carme Juan

Si tohom calla
si tothom tot ho oblida
l’ànima plora

Neu, fred i pena
si sents lo riu Pamano
adéu Torena!

Elisenda

Ai, Jordi i Tina
la felicitat busquen
potser la trobin

Carme Brangulí

En Cabré narra
la memòria nostra
de fratricides.

Josefina

Quan el cel miro
les galàxies ......
petita em sento

Maria

L’oblit no passa
algú que el fa reviure
l’ànima danya

Dolors

Les orenetes
pit blanc i vestit negre
bon temps ens porta.

Gina

Mentre els bons homes
esmolaven les dalles
el sol naixia

Gina

Crida silenci,
fes una remor dolça
l’esperit calma

Dolors

No m’adonava
que el temps sí que fugia
com una llebre

Magda

Unes estrelles
guien el Ventureta
el cel l’espera.

Josefina

El riu Pamano
Salta avall net i alegre
La pau retorna

Josefina





L’ofici que més m’agrada: el picapedrer, el marbrista Pere Serrallac


Quan t’avisin s’haurà acabat la festa
i tot sol escriuràs com si fos en paper
i picaràs fins fer parlar la pedra
la llosa que amagarà tot el que vam ser.

Elisenda


T’omple el taller de pols.
Cabells i pestanyes, saben bé el que vull dir.
Cal repolir la peça amb gran mestratge,
buscant la perfecció, que confirmi el teu llinatge.

......................................


Oh, que d’un tros de roc
tu en fas dolorosa poesia.

.........................................


Hi ha oficis que maten
oficis que enterren

Pica que picaràs
les pedres poliràs

En elles la memòria escriuràs
dels que enterraràs
per no ser oblidats.

Serrallac, l’home de les pedres,
sempre seràs i vida els donaràs.

Lourdes





I els picapedrers
mestres de cases, paletes,
en algun lloc, així els anomenen.
En el taller, mossegant pedra
amb les mans botides
deixen sa empremta.
A les finestres i portalades
graven noms i dates amb floridures,
per a la posteritat.
En el llindar del silenci,
sensibles en l’art de les tombes
són grans artífexs de làpides i lloses.
I en l’ombra de l’oblit,
el cisellador d’epitafis
perdura en l’anonimat.

............................................

En Pere Serrallac
és picapedrer
i té el cor de poeta.
les seves pedres són lleugeres
com coloms salvatges
que volen cap al cel.

El picapedrer
converteix en pols la pedra.
si el món pogués
convertir en pols
els odis, les guerres, les enveges.
Si féssim com ell, el món seria millor.

..............................................

Si l’ofici tens
De la pedra treballar
Picapedrer et diuen.

Quan la serra mossega
El marbre per aprimar-lo
Tot i convertint-lo
En biografia.

Somnies en el dia
En què l’avui serà demà
I el cel blau i lluent.

M Carme Juan
I encara en falta un...
És el picapedrer!
Oh, si el veiéssim com entalla les pedres
Per afermar les tombes
Tan riques per als rics,
Tan pobres per als pobres.
Amb les mans endurides,
Tot tendresa i amor,
Fa belles sepultures a humils i poderosos
Per cisellar l’enveja i soterrar la mort.
Ai, el picapedrer!
Creador de parules, amb l’ànima esculpides,
Fràgis precs que s’enlairen
Com aus sota sospita
Volant en llibertat!
Oh, bon picapedrer!
Són les veus del Pamano
Que al fons del riu udolen
I a dins del cor ressonen
Com punyents cps de maça,
Recordant antics somnis
I oblidant cruels records.

Lluïsa


L’ofici que més m’agrada (versions lliures)

I els teixidors? Amb els cabells i les celles plenes de borra
però gens atabalats pel trac trac dels telers,
miren com la llançadora atrafegada va encreueant els fils dels brocats
que potser vertiran... Ai, que ara s’han trencat els fils,
han d’aturar el teler
i se’ls ha estroncat la cançó
que potser teixien per la seva ................

Josefina

Hi ha oficis que t’omplen el cap
Sobretot te’l tornen quadrat
Números i més, i més, i més números!

Clar, ja es pot imaginar:
Comptable, compta que comptaràs
Quan al final quadraràs
I seràs feliç.

Lourdes